25-N El meu comentari
Una manifestant fa el símbol feminista amb les mans davant el Congrés durant una protesta contra la sentència de la Manada.
Aquesta setmana s'ha commemorat el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones i encara massa sovint ens preguntem: com pot ser? Som al segle XXI, vivim en una societat suposadament civilitzada, tenim accés universal a l'educació i la sanitat, i encara som així? Encara som aquí? No tinc els coneixements suficients per intentar explicar el perquè de tants abusos, de tants assassinats, de tanta por, però sí que sé que té relació amb una estructura social d'arrels profundes que situa la dona en inferioritat de condicions respecte a l'home.
Una de les coses que encara hem d'explicar quan parlem de feminisme és que el feminisme no reclama la igualtat entre homes i dones. Aquesta reducció a l'absurd interessada obvia que sabem positivament que som diferents i que ho volem seguir sent. El que no volem de cap manera és no tenir les mateixes oportunitats, però hi ha una bona part de la societat, formada majoritàriament per homes, i també per algunes dones, que s'hi resisteix. En l’esfera pública encara estem lluny de la paritat, el mansplaining és tremendament cansat, i, en general, les dones tenim moltes més dificultats per fer sentir la nostra veu. Com ens ha ensenyat Mary Beard, perquè una dona pugui parlar un home ha de callar.
https://www.ara.cat/opinio/nuria-iceta-mentides-matrimoni_129_2616389.html
El que també no podem oblidar ès que molts abusos masclistes els pateixen les nenes dins l'àmbit familiar, i no només els protagonitza el pare, també la mare ès protagonista de les diferències que fa amb el noi i la noia. Ès molt greu, menysprear i formar, educar, donar valors tant diferents i encasillar amb les tasques dins el nùcle familiar.
Aquestes cinc lìneas que he escrit son fets que han patit moltes dones i s'han de tenir molt presents perqué avui no ès continuint patin.
Bona columna d'opinió
ResponderEliminar